sábado, 28 de mayo de 2016

ENERGIA VITAL





Energía vital: Que podría decir de ella...muchos recuerdos, muchas vivencias vividas... Una línea que abrí hace 20 años (no se podía ni caminar, empecé limpiando de izquierda a derecha sin encontrar final, una línea inusual para aquella época... tantos metros seguidos).
En total, una travesía de recorrido ascendente, sobre unos 70 metros, donde la primera mitad de la travesía recorre un filo en techo, con pasos explosivos sobre regletas de media falange y canto, con reposos intercalados, que es el más intenso.
Tras un buen reposo, pasa a la segunda parte de la travesía: una placa agradecida sobre agujeros, donde después de el último buen reposo, donde quieras que no, los metros acumulados cuentan a modo de barrera psicológica; casi al final, nos encontramos la guinda del pastel: el paso explosivo sobre la vira roma en techo. Comentar que toda la travesía es natural, excepto en la sección crítica de la mitad, donde hay varios bidedos artificiales (de hace 20 años), y varios cantos reforzados con sika debido a la fragilidad de la roca.
Energía vital propuesta personal dura de trave, sería el anti-bloque por su gran recorrido. Así que, ya es difícil graduar un bloque, como para graduar este monstruo...(He tomado como referencia vías y travesías largas, que he probado: Cuatro estaciones, E la nave va, Trave de Batzola, Estado Crítico, Jungle Speed, Odi Social, Demencia Senil, 20 años después, Ali-hulk, Esclatamasters,  Tierra de nadie...)
En fin, a llovido mucho desde entonces, muchas caídas de espaldas al suelo, muchos cantos rotos, mucha sudor... sintiendo el entorno, respirar y otra vez... al ataque, un pegue tras otro, sin tregua, como si no hubiera un mañana...en este rincón mágico, siente el viento soplar...la esencia del movimiento...una de las muchas líneas mágicas de Mont-roig...





domingo, 15 de mayo de 2016

PSICO...PSICO BLOC MALLORCA







A partir dels 20 moviments, notes que et falta alguna cosa... potser, la corda per xapar...potser no...allibera la ment... desbloqueja tot el que has aprés...benvingut al psicobloc...



Concert d'en Tomeu Penya en directe... brutal!!!



viernes, 22 de abril de 2016

Mont-ral ... la cara salvatge del bloc a la Serra de Prades

                                       Riu Glorieta ( baixant amb corda desde Mont-ral fins al Niu de l'Àliga)

Hi han racons que no s'obliden mai... i aquest és un d'aquells...La Lloera (abans d'arribar a Mont-ral, desde Alcover al km 7), un lloc per domesticar, encara que no es deixi... millor.
Natura en estat pur, salvatge, tot en un bosc d'alzines i blocs en roca calcària que mosseguen els dits com cocodrils, sortides brutes d'herbes, lloc poc concorregut...i aquí en aquest entorn petit i ferèstec, poc conegut... hi trobem algunes joies, línies sobre bidits i monodits, algunes a l'alçada de Bai Bhon de Siurana com Master and comander (de només 3 moviments molt llargs i explosius sobre bidits i monodits en una planxa desplomada, amb peus petits, que et deixen sense respiració...bloc en estat pur).

Aquí deixo uns quants croquis de la zona de la plaça de sempre:

                                   








Franja de blocs fàcils


Vista de les vies d'escalada del totxo (espoló de la via Teky ?)

Franja de blocs fàcils

                                                                  Travessia El Recuerdarecuerdos

                                                        Totxo de bloc al costat de les vies d'escalada


Aquí deixo un petit croquis de la zona amb els blocs i algunes vies noves que vaig equipar al totxo (encara falta acabar d'equipar unes quantes vies, però cal remarcar la via de 14 metres que va per l'espoló, amb moviments molt explosius, marcada pel pas de monodit de dreta a les primeres xapes: Teky ? a la qual es pot afegir una entrada assegut des d'on comença la via Estas tardant de tota la vida, en travessia ( fb), que sumat és la Teky Resistance ?, és un espoló molt estètic i que val la pena).

Aquesta zona és com un laberint (hi ha molts blocs fàcils, investigueu)



I més amunt per la carretera trobem la fantàstica zona de Mont-ral amb els seus sectors clàssics (escalada sobre forats): El Riu, Els Gegants... i sobretot les seves magdalenes del Forn de Pa, i com no el riu Glorieta (val molt la pena baixar-lo fins al niu de l`Àliga, està tot equipat amb químics per baixar amb corda)... sense paraules.

miércoles, 30 de marzo de 2016

Crevillent - Cova de la gota



Baixada cap a Chulilla, a casa d'uns familiars, escalada, rèlax i vida de poble... després baixada cap a Crevillent, amb  l'objectiu de provar Insomnio i Crisis, per ficar termòmetre als blocs de Mont-roig del Camp... després de fer tombs i amb la calor, arribem a la Cova de la gota: una bauma desplomada al mig d'un barranc amb roca conglomerat compacte, amb línies molt bones, llàstima que al bloc Insomnio hi havia un invertit de dreta trencat...



jueves, 4 de febrero de 2016

Cova de l'ocell - Catalan Whitness the fitness

Primera visita al sector de la Cova de l'Ocell, amb l'ànsia d'apretar i veure un sector nou, després d'unes setmanes currant per León, anem directe al gra: Catalan Whitness the Fitness.....grata sorpresa.... llarg bloc de sostre de regletes, amb moviments molt guapos...una entrada molt explosiva que queda pendent de matissar... bones sensacions... benestar. Sens dubte per tornar, una joia, un bloc a nivell de referència català, a l'alçada de blocs com Bhai Bon de Siurana.